Aigua, flora, fauna i paisatge configuren un estany sorprenent al bell mig de la plana d'Urgell. La vegetació aigualosa, la de ribera, la de secà i la dels conreus de l'entorn han afavorit la colonització natural de la fauna, amb espècies com la llúdriga, l'arpella, la mallerenga de bigotis o la tortuga d'estany, entre moltes altres.

L'estany és una de les zones humides més importants de la Catalunya interior. La riquesa biològica que acull és un punt important per a la diversitat i per a la conservació de moltes espècies.

El canyís és una planta aquàtica que es troba en sòls inundats o a les vores de rius i estanys. El trobem arreu de tot el perímetre i sobretot a la banda est, on forma el canyissar de depuració. Justament en aquesta banda s'hi troben cavalls semisalvatges que el pasturen per tal d'afavorir la biodiversitat d'aquest ambient.

També hi trobem el bosc de ribera, àlbers, freixes, xops, verns, oms, salzes i tamarius. El bosc de ribera té molta diversitat de flora i és clau com a lloc de refugi, cria i alimentació de molta fauna que vol passar desapercebuda.

Malgrat la planura del territori, s'hi aixequen petits tossals.

FLORA I VEGETACIÓ

Dins la zona protegida de l'estany d'Ivars i Vila-sana s'han identificat més de 400 espècies de plantes.

Per comunitats o unitats presents s'hi poden trobar:

• Macròfits submergits i algunes plantes surants, com les llenties d'aigua.
• Helòfits, com el canyís i la boga.
• Bosc de ribera amb àlbers, freixes, xops, tamarius, oms, verns i salses.
• Màquia de garric i arçot que deriva de plantacions precursores efectuades en alguns sectors més allunyats de l'aigua, com l'aladern, l'argelaga, el garric i la carrasca.
• Herbassars nitròfils i ruderals que creixen als marges del cultius, com el margall, la rosella, la soja borda o el card marià.
• I, puntualment, altres espècies interessants en aquest context, com l'herbassar de fenàs, el gramenet d'espart bord, la sanadella de flor petita, la vegetació nitrohalòfila formada principalment per matollars de siscall, la botja pudent, els poblaments de botja d'escombres i la vegetació halòfila representada per poblaments de salat, ensopeguera i franquènia.

FAUNA

La natura en xifres de l'estany d'Ivars i Vila-sana comprèn més de 250 espècies d'ocells, 31 espècies de mamífers, 6 espècies de rèptils, 5 espècies d'amfibis, 7 espècies de peixos i unes 21 espècies d'odonats. Tot i això, segur que queda una part per conèixer i descobrir, sobretot d'invertebrats.

Com a espècie més important de mamífers s'hi troba la llúdriga, que ha colonitzat l'estany probablement remuntant el riu Corb des del riu Segre. Però també destaca el grup del ratpenats, amb un mínim de 10 espècies diferents detectades. A banda, cal destacar les espècies habituals en marges i conreus, com la guineu, el senglar, el teixó, el conill o petits mamífers, com les musaranyes, els ratolins i les rates.

Pel que fa a rèptils, les dues tortugues aquàtiques autòctones -la tortuga de rierol i l'escassa tortuga d'estany- es poden observar a l'espai, però malauradament acompanyades d'alguna tortuga americana, que s'està intentant controlar. Entre les seves aigües també hi viu la serp d'aigua, que intenta escapar-se de la vista dels agrons i bernats.

Els amfibis, les granotes i gripaus, com la granota verda i el tòtil, rauquen arreu, sobretot a les basses o punts d'aigua propers a l'estany i a recer de possibles predadors, com peixos i ocells.

Entre els peixos dominen les poblacions al·lòctones i invasores, com la carpa i el lucioperca. La coexistència amb les espècies pròpies o potencials, com el barb i la madrilla, és difícil mentre no se'n controlin les poblacions. A banda, l'anguila, que era molt abundant a l'antic estany, requereix que s'eliminin les barreres o s'adeqüin passos per superar les preses dels embassaments al riu Ebre.

OCELLS (ORNITOLOGIA)

Un dels principals atractius de l'estany és l'observació d'ocells. Amb l'ajuda de prismàtics, tranquil·litat i una guia d'ocells, s'hi pot passar una bona estona. A l'estany hi abunden els ocells aquàtics perquè en depenen per viure, ja sigui per alimentar-se, refugiar-se o nidificar. Solen estar adaptats morfològicament i funcionalment a moure's per l'aigua, nedant, capbussant-se o caminant pels llocs inundats. Cal tenir en compte que al llarg de l'any les poblacions d'ocells que s'hi poden observar varien en funció de si es tracta d'espècies hivernants, estivals o reproductores, de pas o sedentàries.

Els grups i espècies més presents a l'estany són:

• Martinets i grans camallargs: cigonyes, bernats pescaires, agrons i esplugabous.
• Limícoles: camallargues, becadells, fredelugues, xivites, gambes, tètols i corriols.
• Nedadors: ànecs, fotges, corbs marins, cabussons i polles.
• Gavians, gavines i fumarells: gavià argentat, gavina riallera i fumarell negre.
• Rapinyaires: arpelles, aligots, milans, falcons i esparvers.
• Petits ocells: orenetes, mallerengues, boscarles, mosquiters, balquers i repicatalons.
• Altres grups d'ocells: puputs, blauets, cucuts, mussols, falciots, coloms.