Actualment, l'espai de l'aiguabarreig Segre-Cinca està inclòs dins el PEIN (Pla d'espais d'interès natural de la Generalitat de Catalunya) i la Xarxa Natura 2000. I, amb una superfície total de 495 hectàrees, és una de les zones humides més importants de Catalunya.
L'aiguabarreig Segre-Cinca és un d'aquells espais que sedueix els que el visiten. La gran diversitat d'ambients i hàbitats que s'hi troben el fa molt interessant, tant per als científics com per a aquells que cerquen aspectes lúdics. La gran biodiversitat de la zona el fa atractiu tant per als botànics com per als zoòlegs o simplement per als aficionats a qualsevol de les modalitats de la biologia.
Per altra banda, l'exuberància del bosc de ribera atreu també l'atenció dels nombrosos pescadors que, si bé hi van a pescar, també saben apreciar l'ombra que els ofereixen els magnífics xops, àlbers i verns. També és un regal per als sentits simplement passejar-se per l'espai, ja sigui a peu o en bicicleta, tot recorrent els caminets que voregen el riu entre els arbres o bé per l'aigua (per on i quan sigui possible, per no destorbar la fauna), amb alguna embarcació tipus caiac o barqueta de rems, que ens permetrà gaudir dels colors i sorolls de la natura (aigua, vegetació, cant dels ocells...).
FLORA I VEGETACIÓ
La vegetació potencial adaptada al clima semiàrid de la zona és una màquia de garric. Aquesta vegetació de secà, bàsicament constituïda per caducifolis, contrasta amb la vegetació de tendència eurosiberiana que ressegueix el curs del riu a banda i banda, i forma una línia verda enmig del paisatge, més aviat glauc, de la màquia o de la brolla que ocupen els turons contigus.
Cal dir que l'activitat humana, basada en l'explotació agrícola, ha fet desaparèixer, en gran part, el bosc de ribera, que ha quedat relegat a una estreta franja que ressegueix els rius. A la zona baixa de l'aiguabarreig, després de la confluència del Segre i el Cinca, la massa i l'extensió forestals s'han vist incrementades per l'efecte de la sedimentació dels materials aportats pels rius. Aquest fet ha estat provocat per l'esmortiment del corrent de l'aigua en aquest tram, ja que és la part final de la cua de l'embassament de Riba-roja. Aquesta sedimentació ha fet augmentar la superfície de les illes fluvials ja existents i n'ha suposat la creació de noves. A les illes és on els hàbitats de ribera arriben al seu màxim desenvolupament, lluny de la mà de l'home.
FAUNA
Un dels col·lectius més visibles és el de les aus. Més de 200 espècies diferents es troben a l'aiguabarreig en algun moment de l'any. No són pas, però, les úniques que hi trobem. També hi ha mamífers, rèptils, peixos, insectes... interessants a la zona.
Cal destacar el fet que en aquesta zona hi conflueixen espècies de marcat caràcter mediterrani amb altres de caràcter continental, fet que n'eleva la biodiversitat. I també és límit de distribució de moltes espècies, tant animals com vegetals.
OCELLS (ORNITOLOGIA)
Dels ocells, un dels grups més destacables és el dels martinets i bernats, amb nombres molt elevats de bernat pescaire, agró roig, martinet blanc, martinet petit i martinet de nit. En els canyissars de les lleres s'amaguen espècies típiques d'aquests espais, com són la boscarla de canyar, el balquer, l'arpella i el rascló. Als talussos fluvials encara es poden observar colònies de cria de l'oreneta més petita d'Europa, l'oreneta de ribera. Cal afegir que en l'entorn no és difícil de contemplar grans aus planejadores com l'àguila daurada, l'àguila cuabarrada o falcons.
