La capçalera del torrent de Vinaixa, on s'inclou aquest espai natural, es caracteritza per una sèrie de fondalades, també anomenades fondos, orientades en sentit sud-nord, les quals drenen les aigües cap al torrent de Vinaixa. Separant aquestes valls, hi ha uns serrats que superen de poc els 650 metres d'alçada.
El torrent de Vinaixa, també anomenat torrent d'Espariguera, neix sota el turó de l'Hospital, a Tarrés. Passa pel nord del nucli de Vinaixa i segueix un traçat en sentit nord-oest (passant prop de l'ermita de Sant Bonifaci i de la Floresta) fins que al nord de les Borges Blanques es troba amb el torrent del Trull, procedent de l'Espluga Calba i els obacs de la serra del Tallat, i queda pròpiament format el torrent de la Femosa, afluent per l'esquerra del Segre.
La vegetació és dominada per un mosaic de masses boscoses de pi blanc, matollars de garric o coscoll, combinats amb àrees agrícoles on es cultiva l'olivera, l'ametller, la vinya i els cereals.
En aquests paisatges, cal destacar el gran nombre d'elements de l'arquitectura popular que hi són presents: cabanes de volta, aljubs, marges de pedra -cal fer referència al marge del Blanco o del Bessó, possiblement el més espectacular de Catalunya-, forns de calç, etc.
També cal destacar-hi les nombroses fonts presents a l'espai, les quals comptem amb marges i basses empedrades i bancs on poder descansar i gaudir de l'entorn, com ara Fontfreda, a Tarrés; les fonts de la Marieta i de les Ventoses, a Fulleda, i les fonts de cabals més migrats de les Sivines, del Macot i del Quadrat, a Vinaixa.
FLORA I VEGETACIÓ
La vegetació és dominada per masses boscoses de pi blanc i, en menor mesura, matollars de garric, combinats amb àrees agrícoles on es cultiva l'olivera i l'ametller, amb algunes clapes de cereal.
En els boscos dels vessants més ombrívols d'aquest espai hi trobem el pi blanc, l'alzina carrasca, el roure de fulla petita, el cirerer d'arboç i fins i tot el pi roig o rojalet.
FAUNA
Els mamífers estan representats pels insectívors: l'eriçó clar, l'eriçó europeu, la musaranya comuna; els rosegadors: la rata cellarda, el ratolí de camp, la rata comuna, el ratolí mediterrani, el talpó comú i l'esquirol.
Referent als mustèlids, estan presents a l'espai la mostela, la fagina i la fura. Hi és abundant el senglar i, en menor mesura, el cabirol i la guineu. També hi ha conills i alguns exemplars de llebre.
Pel que fa als rèptils, el llangardaix ocel·lat hi és una espècie freqüent.
OCELLS (ORNITOLOGIA)
La vall de Vinaixa és una zona de dispersió d'individus joves d'àguila cuabarrada, procedents de les serralades prelitorals i litorals catalanes i també d'altres zones mediterrànies de la península Ibèrica i del sud de França, on nidifica a les cingleres i els espadats.
A finals d'estiu, els joves abandonen l'àrea de naixença i emprenen una vida independent durant dos o tres anys, fins que finalment s'acaben instal·lant en un territori propi i s'aparellen. Aquest període inicial de la vida de les àligues s'anomena dispersió.
Altres rapinyaires com ara l'àguila marcenca, l'àguila daurada, l'àguila calçada, el xoriguer comú i el duc també són presents en aquest espai.
També hi trobem ocells com ara el torlit, l'enganyapastors, la terrerola vulgar, la cogullada fosca, el cotoliu, el trobat, el còlit negre, la tallareta cuallarga i l'hortolà.
