És un espai que ha conviscut al costat de la història escrita de les nostres terres. Testimoni fidel del pas del temps, és posseïdora d'una riquesa natural, històrica i cultural que cal preservar.

Des de l'antiguitat fins a les acaballes del segle XIX va esdevenir un important emplaçament per a la gent que cercava terres per conrear i una certa seguretat, en un territori molt sec abans de la construcció del canal d'Urgell. És un espai ric en elements de caràcter històric, en què destaquen nombrosos jaciments arqueològics i construccions de pedra integrades a l'entorn natural, que donen al paisatge un caire humanitzat i ens expliquen la història i la realitat social del territori en èpoques passades, d'una forma de viure lligada a l'activitat agrícola i ramadera.

En l'àmbit paisatgístic destaca per la seva morfologia sinuosa; la vall anticlinal que l'aïlla i el teixit de camins que la cobreixen la fa molt propícia per practicar o organitzar-hi activitats de lleure i gaudir d'unes vistes extraordinàries. Alhora, s'hi poden trobar de forma excepcional el pas estacional, tossals, amplis conreus i camins custodiats per marges de pedra.

És un espai privilegiat per estudiar la transformació del paisatge i visitar el patrimoni que ens deixa la construcció del canal, que rau en tot el seu conjunt. Des de diversos punts es contemplen les terres regades del pla i la ribera del Sió, alhora que es pot observar el paisatge estèpic de la serra.

Des dels pobles de la Sentiu de Sió, Montgai, Butsènit, Preixens, Agramunt, Castellserà, Penelles i Bellmunt d'Urgell es pot iniciar un itinerari per descobrir la serra de Bellmunt-Almenara. Hi trobem també el pilar d'Almenara, punt on neix la primera sèquia del canal d'Urgell, a 3 km de Castellserà en direcció a Preixens.

FLORA I VEGETACIÓ

La vegetació potencial d'aquesta zona correspon al carrascar, bosc format principalment per l'alzina carrasca.

En general, el carrascar es troba molt degradat. El bosquets de la serra de Bellmunt i d'Almenara són els menys alterats. Es tracta d'una comunitat molt pobra en espècies, entre les quals podem destacar el lligabosc etrusc i el càdec.

El coscollar o garriga: la lenta degradació del carrascar comportaria, sobretot en els indrets més secs i assolellats, la instal·lació del coscollar o garriga, una bosquina dominada pel garric o coscoll, arbust que en el nostre cas sol mesurar poc més d'un metre d'alçària.

Quant a la composició florística d'aquesta associació, hi són presents una quantitat variable d'espècies, entre les quals destaquem l'arçot.

Les brolles: segons la naturalesa del substrat, hi distingim dos tipus de brolles: les calcícoles, representades per la brolla de romaní i maleïda, i les que es fan en terrenys guixencs, la brolla de trincola i ruac.

Les brolles arbrades, ubicades en alguns punts de la serra Llarga i entre Bellcaire d'Urgell i la Sentiu de Sió, són fruit de les plantacions de pi blanc efectuades fa uns anys.

En els indrets guixencs, els espais que deixen els arbustos que formen les brolles i timonedes presenten un important recobriment liquènic de tipus crustaciterrícola i esquamulós, Diploschistes diacapsis i Acarospora placodiiformis.

Els pradells terofítics: en nombrosos punts, la degradació dels carrascars, coscollars i brolles ha reduït gairebé al mínim l'expressió dels seus representats típics, tot cedint el seu liderat al llistó. En els vessants sud i sobre sòls argilollimosos s'hi poden fer, de manera molt fragmentària, els espartars.

La vegetació nitròfila: en substrats argilencs i alterats, com s'esdevé al peu d'alguns turons, s'hi desenvolupa el siscallar amb botja pudent.

Els sembrats de secà (sobretot l'ordi), el conreus que més sovintegen a la nostra zona, les males herbes dels pagesos, lògicament ben afectada per l'ús dels herbicides, la qual cosa fa que el conjunt de plantes ocupin quasi sempre els marges. El gruix de la composició florística d'aquesta comunitat, un veritable mosaic de vermells, grocs i verds, està sobretot format per la ballarida, les ruelles i la ruella morada. 

FAUNA

La fauna de la serra comprèn diverses espècies de distribució pirinenca que hi realitzen incursions, com el gat fer, el teixó i el senglar. Tot i això, els mamífers més comuns a la zona són la guineu, la mostela, el conill, la llebre, el senglar, l'eriçó africà, el talpó, el liró o rata cellarda, els ratolins de camp, les musaranyes i l'esquirol (en les clapes arbrades).

Cal destacar també la presència de rèptils, com el llangardaix ocel·lat, la serp verda, la serp blanca, l'escurçó ibèric, el vidriol, el dragó i diverses espècies de sargantanes (especialment abundant és la sargantana cua llarga).

Els amfibis compten amb pocs representants. Els més comuns són el gripau corredor i la granota verda.

També és important ressaltar la presència de dos invertebrats interessants: l'escorpí, que és força abundant a la serra, i la taràntula, que construeix uns caus cilíndrics envoltats per vegetació que són fàcilment observables.

OCELLS (ORNITOLOGIA)

La importància faunística d'aquesta zona, però, ve donada per les aus estèpiques que fan de la serra de Bellmunt-Almenara un punt d'interès ornitològic de primer ordre. Aquestes aus, normalment de coloracions críptiques i costums terrenejants, acostumen a fer el niu al terra, i algunes d'elles tenen espectaculars danses d'aparellament. Entre aquestes aus destaquen el sisó o ànec de secà, el torlit, la calàndria, l'esparver cendrós, el gaig blau, el cruixidell i la perdiu roja.

La serra de Bellmunt-Almenara es considera un ambient pseudoestèpic, format en gran part per l'acció de l'home durant centenars d'anys mitjançant el cultiu extensiu de cereals i fruiters de secà, el pasturatge, etc.

La gran proliferació dels regs, que han reduït notablement les zones de secà, així com l'ús generalitzat dels fertilitzants i la millora de la mecanització agrícola, que han fet disminuir els guarets de les zones pseudoestèpiques, han acabat desembocant en la pèrdua d'hàbitats d'aquestes aus, i han donat lloc a l'extinció d'algunes espècies i la reducció en el nombre d'exemplars de moltes altres.

És dins d'aquest context que la serra de Bellmunt-Almenara esdevé un espai de gran importància per a la conservació d'aquestes aus i es converteix en un espai amb un alt interès ornitològic.

També hi trobem moltes aus rapinyaires, tals com el milà reial, el milà negre, l'aligot, l'arpella vulgar, el xoriguer, el falcó mostatxut, el voltor comú, l'àguila daurada, l'aufrany i molts altres. Alguns d'aquests rapinyaires són vinguts des de les zones de muntanya en busca d'aliment mentre que n'hi ha que usen aquest territori durant el seu estadi juvenil.