El punt més emblemàtic de l'espai és el turó dels Bessons, format per dues puntes alineades en direcció nord-sud i de la mateixa altitud (594 m), superada amb escreix per la resta de turons del massís: els Marquesos (655,9 m), sostre de l'espai, la punta del Pouet (654,5 m) i el tossal del Xiveta (632,8 m).
Cal destacar-hi l'elevada presència de vegetació natural en els vessants dels tossals i serrats, majoritàriament brolles i garrigues, així com fragments de bosc d'alzina carrasca o carrascar i bosquines de pi blanc. La conservació d'aquests mantells continus de vegetació natural li confereixen singularitat i en ressalten el contrast amb les zones més planeres, cultivades principalment amb cultius de secà: vinya, olivera, ametller i ordi.
Arreu de l'espai poden observar-se les construccions de pedra seca en les seves diferents modalitats (marges o espones, cabanes de volta, cabanes de teula, aljubs i cisternes, etc.) que al llarg del segle XIX i fins a la meitat del segle XX van ajudar els pagesos a convertir els terrenys en conreables i a fer-los la vida més fàcil.
FLORA I VEGETACIÓ
Biogeogràficament, la serra dels Bessons s'emplaça en una zona de confluència de la subregió continental amb la subregió mediterrània meridional. Per aquest motiu, les espècies vegetals presents són l'alzina carrasca, el garric i la foixarda, entre altres.
També hi apareixen espècies de distribució més restringida pròpies de la subregió mediterrània meridional, de distribució més restringida, com ara la ginesta o el ruac.
A més, també hi trobem espècies de la regió eurosiberiana, en concret submediterrànies. Correspon a la vegetació pròpia de les rouredes seques, a la qual pertanyen espècies com ara el roure de fulla petita i l'espantallops.
Com s'ha comentat en anteriors apartats, les brolles calcícoles ocupen una bona part del territori i són dominades per la brolla de romaní i maleïda amb esteperola. Juntament amb les brolles, la garriga dominada pel garric o coscoll caracteritza les cobertes vegetals d'aquest espai natural. Els petits fragments de prats presents en les zones de sòls més pobres són qualificats com a hàbitat d'interès comunitari, ja que contenen una rica i variada flora d'espècies herbàcies anuals (el llistó, el salvió blener, la ruda, etc.).
FAUNA
Els mamífers estan representats pels insectívors: l'eriçó clar, l'eriçó europeu, la musaranya comuna; rosegadors: la rata cellarda, el ratolí de camp, la rata comuna, el ratolí mediterrani, el talpó comú i l'esquirol.
Referent als mustèlids, estan presents a l'espai la mostela, la fagina i la fura. Hi és abundant la guineu i el senglar, i darrerament s'ha detectat la presència del cabirol. Actualment, el conill hi torna a ser força abundant.
Finalment, es constata la presència del ratpenat comú o muricec comú i una colònia de ratpenats de ferradura petits, espècie protegida qualificada com quasi amenaçada.
Pel que fa als rèptils, el llangardaix ocel·lat hi és una espècie freqüent.
OCELLS (ORNITOLOGIA)
Aquest paisatge vegetal agroforestal, molt obert, amb vegetació baixa i arbustiva intercalada amb els cultius de secà, afavoreix l'abundància de perdius i, sobretot, de conills, ambdós preses d'aus rapinyaires diürnes com ara l'aligot, i de rapinyaires nocturns com ara el duc, l'òliba, el mussol comú, el gamarús i el mussol banyut.
A més, aquest espai és una zona de dispersió d'individus joves de l'amenaçada àguila cuabarrada o perdiguera i de l'àguila daurada o reial procedents de les serralades prelitorals i litorals catalanes i d'altres zones mediterrànies de la península Ibèrica i del sud de França, on nidifica en les cingleres.
Tot i que no es tracta d'una zona estrictament estèpica, en aquest espai nidifiquen diverses aus estepàries, com ara el torlit o samarlic, el gaig blau, la xixella, el cucut reial, el còlit ros, la perdiu roja i, més rarament, el còlit negre.
