Els tossals d'Almatret, conjuntament amb l'Espai Natural de Riba-roja, forma part de la xarxa Natura 2000. Antigament d'usos miners, conserven una bona mostra del paisatge de pineda, sobretot a les obagues, com també importants illots forestals; la part no cultivada està coberta per un bosc poc dens de pi blanc, amb sotabosc de màquies continentals de garric (Quercus coccifera) i arçot (Rhamnus lycioides), i de brolles calcícoles.

Acull una àrea de gran importància biogeogràfica com a centre de conservació d'espècies endèmiques. Pel que fa a la fauna, a més de l'aqüícola (com la llúdriga o el silur) presenta una gran diversitat d'espècies d'aus: moixons, àguiles i voltors. I terrestres: porc senglar, cabirol, guineu... Aquest espai va ser declarat per primera vegada com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC) el 1997. L'espai natural protegit dels tossals d'Almatret va ser incorporat al Pla d'espais d'interès natural (PEIN) l'any 2000, i com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), el 2005; posteriorment va ser ampliat com a espai xarxa Natura 2000 l'any 2006.

FLORA I VEGETACIÓ

La vegetació potencial que cobreix gran part dels tossals d'Almatret es correspon amb la màquia de coscoll i arçot amb pi blanc. Actualment, però, aquesta màquia es troba molt alterada i el seu lloc és ocupat per matollars de brolles basòfiles, prats secs, garrigues i fragments de pinedes amb màquies. Entre les brolles basòfiles destaquen les de romer i maleïda, i les de romer amb esteperola (Genisto-Cistetum clusii).

A les fondalades més ombrívoles trobaríem restes de màquies litorals amb cirerer d'arboç i marfull.

Sobre els sòls més secs i prims les brolles es troben tot formant mosaics amb llistonars; a les fondalades argiloses hi són les joncedes, i a les carenes, comunitats de savina negra amb estepes.   Per altra banda, en indrets de pastura hi trobem fragments de matollars de siscall i botja (Salsolo-Artemisietum herba-albae). A les vores de l'Ebre apareixen, finalment, fragments isolats de canyissar i bosc de ribera, representat per salzedes i xoperes.

Els canyissars (Typho-Schoenoplectetum glauct) ocupen les parts baixes de l'Espai Natural d'Almatret i, més concretament, les vores del riu Ebre. Aquestes formacions es troben a les ribes de l'embassament on el pendent dels barrancs és menys pronunciat. Dins d'aquestes comunitats el canyís és la planta dominant, mentre que les altres espècies característiques són menys abundants. La importància del canyís rau en la seva capacitat de filtració, retenció de sediments i com a punt de refugi per a l'ornitofauna.

També s'hi troben plantes endèmiques i rares de la nostra flora com ara la Genista biflora, Digitalis obscura, Veronica tenuifolia o Teucrium aragonense.

I hi creixen nombroses plantes aromàtiques i medicinals com  el timó (Thymus vulgaris), el romer (Rosmarinus officinallis) i d'altres com el salat blanc (Atriplex halimus), el siscall (Salsola vermiculata) i  l'èfedra (Ephedra nebrodensis). 

FAUNA

La funció principal dels espais naturals protegits de Catalunya és conservar mostres representatives de la fauna, la flora i els hàbitats propis del territori, de manera que es puguin desenvolupar els processos ecològics que donen lloc a la biodiversitat. És per això que als tossals d'Almatret podem trobar una gran varietat de fauna i espècies, entre molts grups d'animals.

Pel que fa a la fauna, els costers de l'Ebre I l'aiguabarreig Segre-Cinca-Ebre són un bon refugi per a l'amenaçada àguila perdiguera (Hieraaetus fasciatus) i d'altres rapinyaires, incloent una colònia de voltors. Quan les muntanyes entren en les aigües de l'Ebre i amb un relictual bosc de ribera apareixen altres elements faunístics de gran interès: la llúdriga, les tortugues d'aigua i les aus aquàtiques en són exponents d'interès. Quant  als peixos,  el petit fraret o rabosa d'aigua (Blenius fluviatilis) és l'única espècie autòctona que ha sobreviscut bé a l'embassament de les aigües i a la introducció de tota mena d'espècies autòctones per la pesca esportiva. Així doncs,  la diversitat d'animals aqüícoles que habiten la zona va des dels ocells pescaires fins a  la llúdriga, tambè s’hi troba la carpa i el silur, que foren introduïts i, avui en dia, es consideren espècies exòtiques invasores.

Respecte a les aus,  hi podem trobar una extensa varietat de moixons, àguiles, xoriguer, voltor, arpella, milà...

Dins dels exemplars d'animals terrestres hi ha mamífers, com són els porcs senglars, cabirols, conills, llebres, guineus, teixons, musteles, eriçons, rates, ratolins, talps i una gran varietat de ratpenats, com el  petit de ferradura. Pel que fa als rèptils més comuns de la zona, hi veiem el llangardaix ocel·lat, serps com  ara escurçons o la serp blanca i serp verda, sargantanes, talla-robes i amfibis com els gripaus, les granotes i les tortugues de rierol. 

OCELLS (ORNITOLOGIA)

Voltors, àguila marcenca, duc, mussol real, blauet, cogullada fosca, còlit negre,  tallareta, cuallarga.

Les aus estèpiques depenen d'unes condicions molt especials per poder obtenir refugi i aliment. L'Espai Natural dels tossals d'Almatret reuneix aquestes condicions i per això és un reservori d'algunes espècies d'aus específiques que només són presents en aquests secans a Catalunya. Aquest espai forma part de la  xarxa Natura 2000 i és una Zona Especial de Protecció per a les Aus (ZEPA).

En aquesta ZEPA les espècies designades com a prioritàries són el gaig blau, la calàndria i el xoriguer petit. També apareixen la terrerola vulgar, l'arpella pàl·lida i el torlit.