El riu Corb, que desguassa al Segre, en encaixar-se a la plana, ha contribuït a generar desnivells en les ondulacions de les terres pròximes. L'altre curs important és el torrent de la Femosa, nascut a les obagues de la serra del Tallat, que desemboca al Segre abans de la ciutat de Lleida; el fondo d'Espariguera o de Vinaixa i el fondo de l'Aiguamoll o del Salat, són ambdós tributaris de la Femosa a l'alçada de la població de les Borges Blanques.
El poblament a les Garrigues Baixes i la vall del Corb és molt escàs, marcat per la regressió demogràfica i de tipologia rural. Destaquen les Borges Blanques, Arbeca, Sant Martí de Riucorb, Vinaixa, l'Espluga Calba, Guimerà i Vallbona de les Monges que són les poblacions demogràficament més importants. Altres poblacions més petites de la unitat són la Floresta, els Omellons, Llorenç de Rocafort, Rocafort de Vallbona i Vilet (al municipi de Sant Martí de Riucorb), Nalec i Ciutadilla.
La major part d'aquestes poblacions van ser originades al voltant d'un castell o fortificació i, alineades al llarg de la vall del riu Corb, constitueixen un conjunt paisatgístic remarcable.
FLORA I VEGETACIÓ
La vegetació és clarament mediterrània dominada pel carrascar continental. Tot i que en llocs enlairats, i a l'obaga, també hi ha roureda de roure de fulla petita. Les principals formacions vegetals que dominen el paisatge són les brolles de romaní, caracteritzades per la presència de bruc d'hivern i gatosa. En la major part del territori aquestes brolles presenten un estrat arbori de pi blanc força dens. D'altra banda, també hi trobem garrigues. El carrascar és poc extens, restringit als llocs enlairats i no aptes per al cultiu. A les obagues és freqüent trobar-hi petits retalls d'alzinar litoral, representat per l'alzina, i sobretot per les seves espècies acompanyants: arboç, marfull, galzeran, etc.
En alguns trams del riu Corb i del riu de Milans es desenvolupa una vegetació fragmentària de bosc de ribera que destaca extraordinàriament en el paisatge, malgrat que sovint no és més que una estreta alineació d'oms, àlbers, salzes, xops, canyars i esbarzers que en algun sector, quan l'aigua es deté, permet el desenvolupament de jonqueres i fenassars.
El usos agrícoles predominants són els fruiters de secà (ametllers i oliveres) que s'estenen a sobre de terrasses i bancals a les zones més costerudes. Aquests usos agrícoles incorporen comunitats de ravenissa blanca i ruca, molt cridaneres a començament de la primavera, després de la floració dels ametllers. Els cultius herbacis de secà (ordi) no són tan majoritaris, ja que ocupen les parts més planeres; alguns d'aquests conreus també incorporen una bona mostra de comunitats arvenses amb plantes de colors vistosos, com el blauet . La vinya es cultiva a tota la vall del Corb, des de Guimerà fins a Belianes, traient partit d'aquestes terres al·luvials frescals i fèrtils.
FAUNA
La combinació de zones forestals a les parts més elevades amb zones de conreu a les parts baixes, constitueix una diversitat d'hàbitat molt interessant per a la fauna, sobretot per als ocells estèpics i per els rapinyaires, que troben en aquestes zones l'aliment i la tranquil·litat per niar-hi. A banda, les parts més elevades de les serres són zones de pas de migració per a moltes espècies d'ocells. També són interessants les rases i els marges dels camps de conreu, refugi de moltes espècies de fauna.
Les rutes de la Floresta a Fulleda, de Guimerà a Nalec, Albi-Vallclara, Maldà-Rocallaura i Vinaixa-les Borges Blanques presenten un elevat interès escènic.
